ALLÀ ON TESTIME

Al capdavall del jorn seguim dempeus, percaçant el nord com aprenents novells, lluny de la llar, entre rengleres desculls i la buidor verge de lespai i el temps. Hem mamprès un viatge sideral, abocats a les finestres de les nostres vides acompanyats per històries semblants, on lamor sempre ens espera en la penúltima frontera davant la mort. És aquest un viatge, un viàtic desperança, on la compassió esdevé un bàlsam sanador i perdurable, inclús davant de loblit i la barbàrie. I allà on les ones destil·len la buidor de lescuma, on tot sesmuny enmig dun pentagrama denigmes quan sacaben les respostes, potser algú, sense jutjar-nos, ens abraçarà ben fort. Aquest poemari, aquest grapat de versos, vol ser una humil declaració dintencions davant de labsurd i la nàusea del no-res, enmig del miracle de viure, amb una fe esforçada, despullada dartificis i amagatalls que vol obrir solcs de tendresa i honestedat amb paraules senzilles. No és poca cosa. De vegades, només cal obrir les portes de bat a bat, seure i esperar. Bastir lestona dun cor de mans. Aquesta obra ha estat la guanyadora del XXX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», atorgat a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), el dimecres 7 de maig de 2025, per un jurat compost per: Josep Antoni Aguilar Àvila, Josep Domènech Ponsatí, Josep Gerona Fumàs, Juan Carlos Otero Sánchez i Laura González Ortensi.